La Càtedra de Bretxa Digital i Territori naix l’any 2020 amb l’objectiu d’orientar polítiques i accions perquè ningú al medi rural es quede enrere en aquesta gran transformació tecnològica i actitudinal. Aquest projecte és inicialment fruit de la col·laboració entre la Direcció General de la Lluita contra la Bretxa Digital de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital; i la Universitat Jaume I de Castelló. Davant un territori desequilibrat a la Comunitat Valenciana, el grau de connectivitat a la banda ampla i el nivell d’inclusió de la seua ciutadania esdevé un factor clau per capgirar l’exclusió digital i les possibilitats de desenvolupament social i econòmic. La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I desenvolupa accions de recerca, formació i difusió per avançar cap a una inclusió plena: més justa, accessible i democràtica dels diversos espais del territori valencià.
1. OBJECTIU GENERAL 2025
Els avenços en digitalització condicionen el desenvolupament sostenible i la resposta a reptes actuals i futurs travessats pel canvi climàtic, tal com va evidenciar la DANA del 29 d’octubre del 2024. Aquesta catàstrofe va mostrar deficiències en la gestió del territori i en la comunicació d’emergència. Davant d’això, la digitalització pot ser clau per millorar la prevenció i la resposta davant de desastres, però hi ha bretxes digitals lligades a edat, gènere, diversitat funcional i territori.
El concepte de territoris intel·ligents permet dotar les comunitats d’eines digitals útils tant per a la vida quotidiana com per a situacions crítiques. A la Universitat Jaume I, la Càtedra de Bretxa Digital i Territori ha analitzat en anys anteriors l’accessibilitat digital a l’àmbit rural, els models de pobles intel·ligents i la salut digital.
Per al 2025, l’objectiu és analitzar la bretxa digital dels territoris davant de catàstrofes eventuals: investigar, doncs, les percepcions i la confiança en la tecnologia i la ciència per als sistemes d’alerta i prevenció. La sociologia de desastres ens mostra com les desigualtats estructurals augmenten la vulnerabilitat i una digitalització inclusiva pot reduir aquests riscos si s’enfoca a millorar la comunicació entre ciutadania i institucions, facilitant respostes més eficients davant de crisis futures.
2. OBJECTIUS ESPECÍFICS
Per aconseguir l’objectiu general plantejat, hem de captar un ventall d’aspectes socioterritorials de primera magnitud. Així, els objectius específics recorreran els aspectes següents.
Objectius Específics:
Identificar les percepcions de la població sobre la fragilitat del territori davant de desastres naturals.
Explorar la percepció de desigualtats a la provisió de serveis d’emergència entre zones urbanes i rurals.
Analitzar el grau de confiança en la ciència i la tecnologia com a eines per a la mitigació de riscos.
Avaluar la percepció sobre l’efectivitat de les institucions d’emergències i les aplicacions tecnològiques que tenen per a la prevenció de desastres.
Examinar la confiança a les institucions meteorològiques, d’emergència i de reconstrucció.
Captar els aprenentatges sobre els canals de comunicació, els models digitals d’avís a la població derivats de les experiències prèvies.
Explorar els plantejaments, representacions de futur i les construccions ideològiques sobre les possibilitats/barreres a una millor protecció del territori davant d’eventuals catàstrofes.
Analitzar la visió de perfils experts en ciència, tecnologia, catàstrofes i emergències sobre les possibilitats tecnològiques.
Explorar els escenaris tecnològics de futur en funció dels facilitadors i barreres per a una implementació efectiva, inclusiva i equilibrada al territori.