La seu de la Mancomunitat de l’Alt Palància va acollir ahir dimecres una jornada divulgativa sobre les Smart Villages en què es va analitzar la transformació digital de les petites localitats mitjançant solucions innovadores orientades a garantir la supervivència del món rural. Amb el títol Els futurs del rural amb eines digitals, la trobada va ser organitzada conjuntament per la Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I, la Mancomunitat i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. Al fòrum van prendre part agents de desenvolupament local (ADL) de tota la comarca, així com tècnics de diferents àrees de la Mancomunitat (Igualtat, Joventut, Serveis Socials, Ocupació i Fons europeus).

 

El director de la Càtedra, Vicent Querol, va compartir la inauguració amb María Muñoz, directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital de la Generalitat Valenciana, i Jessica Miravete, presidenta de la Mancomunitat i alcaldessa d’Azuébar. Muñoz ha posat èmfasi en la importància del treball de la xarxa de càtedres contra la bretxa digital. “En el cas de la bretxa digital territorial ens importa molt la qüestió de l’accés a la web, però també les competències de la població o l’extensió dels models de smart city al món rural”. Per la seva banda, Miravete va mostrar la màxima disponibilitat de la Mancomunitat per col·laborar en l’avenç de la digitalització, a partir de les «majors dificultats» que presenta l’Alt Palància, «amb molt de camí per recórrer».

 

El professor Joan Sanfélix va presentar a continuació la guia pràctica Smart Villages, «un document obert» segons va recordar Querol, pensat des de la transformació de la ruralitat des d’un paradigma intel·ligent ia partir de l’aprofitament dels recursos tecnològics des del punt de vista col·lectiu de les eines . Aquest full de ruta d’accions es dirigeix a convertir les localitats en pobles intel·ligents amb solucions que van del Big Data a Internet de les Coses (IoT) i altres eines digitals. En aquest sentit, Sanfélix i Querol van posar èmfasi en la rellevància de pensar en projectes des d’una perspectiva inclusiva i introduir figures com la de l’agent sociodigital, capaç de dinamitzar diferents tipus d’iniciatives comptant amb la població local.

 

D’aquesta manera, a la jornada es va plantejar la viabilitat de desenvolupar pobles intel·ligents, aplicant solucions innovadores per afrontar els reptes del seu context social i millorar-ne la resiliència, aprofitant les seves fortaleses i les oportunitats que es presenten a nivell local. Querol va convidar els assistents a, en primer lloc, «imaginar entre tots els actors cap on volem anar, de forma participativa, per no coartar els futurs possibles, cosa que ens ha marcat molt al rural, limitant les iniciatives a l’agricultura, la ramaderia i el turisme: el diagnòstic del present incapacita obrir mirades al futur».

 

Tot seguit, es va desenvolupar un taller per a l’elaboració de projectes de poble digital, on es van concretar els passos que es poden seguir per impulsar la transformació social amb tecnologies d’informació i comunicació. Finalment, Sara Prades, directora territorial de la Conselleria d’Innovació, ha clausurat la jornada reafirmant la conveniència de “repensar la ruralitat” i avançar en la transformació digital amb l’objectiu de garantir la qualitat de vida dels territoris en vies de despoblació.


La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de l’UJI té com a objectiu orientar polítiques i accions perquè ningú en el medi rural es quede enrere en la gran transformació tecnològica i actitudinal que vivim. Fruit de la col·laboració entre l’UJI i la Direcció General de la Lluita contra la Bretxa Digital de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, la Càtedra desenvolupa accions d’investigació, formació i difusió per avançar cap a una inclusió plena: més justa, accessible i democràtica dels diversos espais del territori valencià.