La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I ha acollit hui dimarts 21 de juny el webinar ‘Smart Villages. Un model contra la bretxa digital al territori’, en que s’han exposat i analitzat experiències de processos de pobles intel·ligents tant a nivell espanyol com europeu. A la presentació de la jornada han participat María Muñoz, directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital de la Generalitat Valenciana i Marisa Flor, directora d’Innovació i Emprenedoria del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria de l’UJI, així com Vicent Querol, director de la Càtedra.

 

Muñoz ha destacat que els informes realitzats per la Càtedra de l’UJI fins el moment «han permès assentar les bases de polítiques públiques de la Conselleria per avançar cap a la inclusió digital de persones de tots els territoris». Així mateix, la directora general ha incidit en el paper de la digitalització «com a eina de canvi, en un procés que té en compte la connectivitat però també aspectes com l’alfabetització de tota la ciutadania, perquè aquest procés no pot aprofundir les bretxes que existeixen». Al seu torn, Flor s’ha referit a la necessitat de conèixer experiències «referents d’altres zones» y contextualitzar-los de forma adient per poder fer realitat «resultats tangibles» en el nostre territori.

 

A continuació, Enrique Nieto, expert en polítiques de desenvolupament territorial en projectes europeus (EUNOVA) ha explicat que el concepte de Smart Villages «ha de néixer del territori i se diferencia del de Smart City en què l’enfocament está en les persones i no en la tecnología, que esdevé un mitjà per aconseguir uns objectius». D’acord amb Nieto, «la transformación digital implica quatre components claus: desenvolupament participatiu, innovación, cooperación i transició rural». L’expert ha afirmat que cal recordar que tots els processos de pobles intel·ligents impliquen projectes a llarg termini «i tenen guanyadors i perdedors, també».

Després, el professor Joan Sanfèlix i Vicent A. Querol han presentat l’informe 2021 de la Càtedra de Bretxa Digital i Territori, amb el títol ‘La transformació digital vulnerable. Un apropament conceptual a les Smart Villages: teoria i desenvolupament a diferents àmbits territorials’. Sanfèlix ha exposat diferents experiències a Europa (Anglaterra, Països Baixos, Finlàndia, Suècia, Austria, Portugal i Alemanya) i a Espanya, amb iniciatives com Recaedo, Puebloo, La Exclusiva, Cowocat o Ansó. Seguidament, ha explicat les línies de treball desenvolupades per la Càtedra durant l’any 2021, en què s’han estudiat les ambicioses iniciatives d’Aras de los Olmos (València), Penyalab (Vistabella del Maestrat) o el ‘coworking-coliving’ Ruralco (Culla), a més del projecte de plataforma de serveis de la Diputació de Castelló. Al seu torn, Querol ha insistit en que tots els processos «han de tenir en compte a la ciutadania» per ser realmente útils «i trencar les diferents bretxes» que afecten al món rural.

A continuació, Ramón Martínez, assessor del Diputat de Desenvolupament Rural i Accions contra la Despoblació de la Diputació de Castelló -així com alcalde de Sot de Ferrer- ha presentat les línies mestres del projecte ‘Hub Rural Castellón’, una iniciativa de futur contra la bretxa digital i en favor del desenvolupament. La institució provincial oferirà als municipis un pla de transició digital per respondre a la triple bretxa de connexions de banda ampla, capacitats digitals i ús dels serveis per part dels ciutadans. 


La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de l’UJI té com a objectiu orientar polítiques i accions perquè ningú en el medi rural es quede enrere en la gran transformació tecnològica i actitudinal que vivim. Fruit de la col·laboració entre l’UJI i la Direcció General de la Lluita contra la Bretxa Digital de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, la Càtedra desenvolupa accions d’investigació, formació i difusió per avançar cap a una inclusió plena: més justa, accessible i democràtica dels diversos espais del territori valencià.